Utilització de xarxes anti-pluja per reduir l'aplicació de fungicides

Utilització de xarxes anti-pluja per reduir l’aplicació de fungicides per al control del motejat de la pomera

Projecte finançat a través de l’Operació 16.01.01 (Cooperació per a la innovació) a través del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020.

 

RESUM

El motejat és la malaltia de més rellevància en la producció de poma a Girona. Es tracta d’una malaltia policíclica que s’inicia a la sortida de l’hivern. L’inòcul primari, ascòspores, provenen de les fulles del terra afectades per la malaltia la tardor anterior. La pluja és l’element meteorològic que desencadena l’alliberació de les espores i permet les condicions perquè puguin germinar i infectar els teixits verds. Les infeccions generen les primeres taques de les quals emergeixen noves espores que amplien la malaltia.

El control s’aconsegueix impedint que prosperin les infeccions primàries. Per això, s’utilitzen els models de predicció que alerten de les condicions favorables perquè prosperin les infeccions. Actualment a Girona s’utilitza el model RIMpro per predir l’evolució de l’inòcul primari. S’apliquen entre 15 i 20 tractaments fungicides per campanya, majoritàriament pel control del motejat. Aquest nombre de fungicides es podria reduir substancialment emprant barreres físiques que evitin la pluja sobre els arbres durant el període de sensibilitat a la malaltia.

La instal·lació de teles anti-pluja per sobre la plantació s’estudia en diferents països com una alternativa als tractaments fungicides (a França el CTIFL dins el programa ECOPHYTO; a Itàlia a la Fundazine Edmound Mark i al Canadà entre altres països). Els materials emprats són majoritàriament la ràfia plastificada i el film plàstic, els mateixos que s’utilitzen per protegir la cirera del cracking. Possiblement, en les nostres condicions climàtiques aquestes instal·lacions poden ser més efectives, donat que els episodis de pluja són de menor intensitat que les tempestes atlàntiques que sovint van acompanyades de forts vents que dificulten el control dels efectes de la pluja.

 

OBJECTIUS

L’objectiu general del projecte és el control del motejat mitjançant la utilització de xarxes tècniques antipluja que impedeixin les infeccions del fong i, en conseqüència, reduir l’aplicació de fungicides.

Es plantegen els objectius específics següents:

  • Instal·lar diferents xarxes tècniques anti-pluja aprofitant les instal·lacions existents contra les pedregades.
  • A valuar aquestes tècniques pel control del motejat
  • Quantificar la reducció de fungicides necessaris com a resultat d’emprar les xarxes tècniques anti-pluja
  • A valuar els efectes sobre la producció i qualitat de la fruita resultants de l’aplicació de les xarxes tècniques anti-pluja

 

Descripció de les actuacions previstes en el projecte

D’acord amb els objectius es destaquen tres vies d’actuació per reduir els atacs de motejat en plantacions de pomera, que es basen en:
1) Assaig d’eficàcia de teles anti-pluja per controlar el motejat;
2) Avaluació de teles anti-pluja per a la reducció de tractaments fungicides pel motejat i els efectes en la producció en plantacions comercials de pomera;
3) Transferència dels resultats.

 

Resultats esperats i recomanacions pràctiques

Els resultats que es preveuen obtenir s’engloben en els següents punts principals:
1. Viabilitat tècnica de la instal·lació de teles anti-pluja en plantacions de pomera per impedir les contaminacions de motejat
2. Reduir el nombre de tractaments fungicides per la producció de poma
3. A valuar els possibles efectes beneficiosos de les teles anti-pluja en la producció i qualitat de la fruita

 

Visualitza la fitxa del projecte


 

Girona Fruits participa al projecte RIS3CAT

Girona Fruits participa al projecte RIS3CAT: Noves varietats de Fruits resitents a les malalties i d’alta Qualitat organolèptica

Projecte RIS3CAT: “Noves varietats de Fruits resitents a les malalties i d’alta Qualitat organolèptica”

Objectiu: l’obtenció de noves varietats de pomera, perera i presseguer resistents a les principals malalties d’alt impacte econòmic a les zones fruiteres de Catalunya, que alhora tinguin alta qualitat i estiguin adaptades a les condicions edafo-climàtiques d’aquestes zones de producció.